■ biaix

Partició sil·làbica: bi_aix
Etimologia: d’origen incert, potser de l’oc. biais, íd., der. de biaissar ‘apartar-se, obliquar’, provinent del ll. anxiari ‘turmentar-se’ amb el prefix pejoratiu bi(s)- 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa. Fer biaix un camí.
    2. al biaix (o de biaix) locució adverbial En disposició obliqua. Unes faldilles tallades al biaix. Una banda que va de biaix.
  2. Cosa tallada al biaix, obliquament. Posar un biaix al volt del coll d’un vestit.
  3. estadística i informàtica
    1. Predisposició o inclinació que fa que el resultat d’una mesura s’aparti de l’esperada objectivament segons les lleis físiques o probabilístiques.
    2. Mesura de la descompensació d’un conjunt d’errors.
    3. biaix d’ordenació Predisposició d’una distribució o seqüència a apartar-se de l’ordenació que fora esperable si la distribució o seqüència es presentés realment a l’atzar.
  4. haver-hi molt de biaix (entre dues coses) figuradament Haver-hi molta diferència.
  5. treure els biaixos figuradament Cercar economies; estalviar.