bizantí
| | bizantina

Accessory
Etimologia: del ll. td. Byzantinus, -a, -um, der. de Byzántion ‘Bizanci’
Body
  1. adjectiu i masculí i femení De la ciutat de Bizanci o de l’imperi Bizantí.
  2. art
    1. adjectiu Dit de l’art i l’estil arquitectònic desenvolupats a l’imperi Bizantí entre els segles IV i XIV. Una icona bizantina. Les esglésies bizantines d’Atenes.
    2. masculí Art o estil arquitectònic bizantí.
  3. adjectiu figuradament Subtil, minuciós, fins a l’exageració.