■ bòfia

Partició sil·làbica: bò_fi_a
Etimologia: del ll. fŏvĕa ‘clot’, per metàtesi 1a font: 1460, Roig
  1. femení
    1. Cavitat produïda en alguna cosa per bofegament de la capa que la revesteix o per emportament de matèria.
    2. dialectal Avenc.
    3. Butllofa.
    4. geomorfologia Embut d’ensorrament per dissolució de materials del subsol (sal, guix).
  2. femení figuradament Mentida.
  3. popularment
    1. femení Cos de policia.
    2. masculí i femení Membre de la policia.