■ botó

Etimologia: del fr. ant. boton (actual bouton), íd., provinent del fràncic *botan ‘empènyer, brollar, donar un cop’ (v. botar) 1a font: 1296
    masculí
    1. Peça petita generalment circular, plana o bombada, que hom cus als vestits i que serveix principalment, passant-la per un trau o una baga, per a subjectar l’una a l’altra dues peces del vestit o dues parts d’una mateixa peça. Un abric amb botons de banya. Cordar-se, un abric, amb un rengle de botons. Un llibre amb cobertes de pergamí, baga i botó.
    2. Peça petita usualment formada per un disc que porta al centre una espiga amb cabota i que serveix, passant-la per dos traus, per a subjectar l’una a l’altra dues peces de vestir o dues parts d’una mateixa peça.
    3. anar de vint-i-un botó Anar mudat, molt ben vestit.
    4. botó de pressió Conjunt de dues petites peces metàl·liques circulars, l’una amb una espiga central i l’altra amb un encaix, les quals, cosides cadascuna en un dels costats d’una peça de vestir, hom fa encaixar a pressió per tal de cordar-la. És anomenat també tancador de pressió i crec.
    5. botons de puny Joc de botons dobles per a cordar els punys de les camises.
    1. Arracada en forma de bola.
    2. Part en forma de bola d’una arracada. Botons d’arracades. Arracades de botó i ametlla.
    1. per extensió Nom de diferents objectes en forma de botó o de bola.
    2. plural per extensió i popularment Collons.
    3. per extensió esports Bola en què termina la fulla d’un floret d’esgrima.
    4. per extensió joieria Residu d’or, d’argent, etc., que es reuneix formant una bola al fons del gresol, la copel·la, etc.
    5. per extensió música Peça petita circular, bombada, de fusta o de vori, que sosté el cordam dels instruments de la família del violí.
    6. música Peça per a fixar les cordes de les arpes a la taula d’harmonia.
    7. música En l’orgue, cadascun dels comandaments que permeten d’introduir, amb un sol moviment del peu o de les mans, els jocs preparats prèviament.
    8. per extensió patologia Furóncol o pàpula.
    9. per extensió tecnologia Part central d’una roda, d’un volant, etc., travessada per l’arbre, generalment de secció circular i més gruixuda que la resta de la peça.
    10. per extensió tecnologia Part més gruixuda d’una peça en la qual s’ajusta un arbre, un cargol.
    11. per extensió tecnologia Peça mòbil, generalment de dimensions reduïdes, que hom fa girar o bé pitja a fi d’accionar un mecanisme, obrir o tancar un circuit elèctric, etc.
    12. per extensió indústria tèxtil Petit apilotament de fibres produït durant l’operació de cardatge, anomenat també nep.
    13. botó de foc per extensió cirurgia Tija de ferro o d’acer terminada en una bola que serveix, arroentant-la, per a cauteritzar.
    14. botó de foc per extensió cirurgia Cauterització superficial feta amb el botó de foc o amb el termocauteri.
    15. botó terminal (o sinàptic) per extensió fisiologia animal Regió presinàptica de l’axó, contigua al soma, una dendrita o l’axó d’una altra neurona.
    1. botànica Gemma.
    2. botànica Poncella. Un botó de rosa.
    3. botó embrionari embriologia Blastema embrionari.
  5. botànica
    1. botó d’or (o botó daurat) Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ranunculus (família de les ranunculàcies), plantes herbàcies perennes de fulles retallades i de flors grogues.
    2. botons de gos Nom aplicat a diverses espècies de plantes dels gèneres Orchis i Ophrys (família de les orquidàcies), caracteritzades pel fet de tenir arrels amb dues tuberositats arrodonides.
  6. botó d’Orient patologia Afecció endèmica en molts països de l’Orient Pròxim i de les costes mediterrànies, caracteritzada per l’aparició a les parts descobertes del cos, sobretot a la cara, d’unes pàpules vermelles de 2 o 3 cm de diàmetre, que poden augmentar de mida i ulcerar-se.