■ caiguda

Partició sil·làbica: cai_gu_da
Etimologia: de caure
    femení
    1. Acció de caure.
    2. a la caiguda de la fulla figuradament Quan cau la fulla, a la tardor.
    3. a la caiguda del sol figuradament A la posta del sol.
    4. caiguda dirigida Acció d’abatre un arbre fent-lo caure en una direcció determinada.
    5. caiguda lliure esports Fase del descens d’un paracaigudista des que salta fins que obre el paracaigudes.
    6. caiguda lliure física Caiguda d’un cos sotmès únicament a la força d’un camp gravitatori.
  2. per analogia
    1. Acció d’inclinar-se.
    2. marina, marítim Inclinació dels pals d’un vaixell, mesurada per la distància horitzontal entre el peu del pal i la vertical de l’extrem superior.
    3. tenir (una cosa) la caiguda a la dreta (o a l’esquerra) Estar inclinada cap a la dreta o cap a l’esquerra).
  3. Part penjant d’una peça de roba, d’unes tovalles, etc.
  4. figuradament
    1. Fet de passar a una situació més dolenta, sobretot quan l’anterior era preeminent. La caiguda del privat del rei. La caiguda dels àngels.
    2. per analogia Una dona que va tenir una caiguda.
    3. Rendició d’una plaça forta. La caiguda de Constantinoble.
    4. anar de caiguda Estar en decadència.
  5. fonètica, fonologia Fenomen de desaparició històrica d’un fonema sense influir en la natura fonètica dels seus veïns.
  6. caiguda de potencial (o de tensió) electricitat Diferència de potencial entre dos punts d’un circuit, produïda pel pas d’un corrent elèctric a través d’un element disposat entre aquests dos punts.