■ càlcul2

Etimologia: del ll. calcŭlus ‘palet, pedreta’, der. de calx, calcis ‘calç, pedra calcària’; l’ús de pedretes o palets de riera per a ensenyar els menuts a comptar feu que el mot prengués el sentit de ‘compte, càlcul’ 1a font: 1587
masculí patologia Concreció sòlida de volum i d’aspecte variables, anomenada vulgarment pedra. Càlculs biliars. Càlculs urinaris.


Vegeu també:
càlcul1