■ capellà

Etimologia: del b. ll. capellanus, íd., que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general 1a font: s. XIII
    masculí
  1. catolicisme
    1. Sacerdot titular d’una capellania.
    2. Sacerdot en general, clergue, al servei d’una capella o que presta els seus oficis a una determinada classe de persones. Capellà i almoiner del senyor rei.
    3. capellà castrense Sacerdot assimilat a la carrera militar que serveix espiritualment l’exèrcit.
    4. capellà major història Dignitat eclesiàstica de la cort catalanoaragonesa vinculada a la d’abat de Santes Creus.
  2. per extensió
    1. Qualsevol eclesiàstic.
    2. estudiar per capellà Cursar estudis eclesiàstics.
  3. col·loquialment Esquitx de saliva. Quan parla de pressa tira capellans.
  4. plural botànica Bàbol.
  5. ictiologia Mòllera.