■ capital1

Etimologia: del ll. capitalis, íd. 1a font: 1272, CTort.
  1. adjectiu Principal, que constitueix el cap, la part dominant o vital, d’una cosa. El punt capital d’una discussió. La clàusula capital d’un document. És capital que hi assisteixi. Error capital. Els set pecats capitals.
  2. femení
    1. Ciutat o vila principal d’una regió geogràfica o d’una circumscripció administrativa.
    2. per extensió Centre d’una àrea o d’una activitat cultural, econòmica, religiosa, etc. La Meca, capital de l’islam. Hollywood, capital del cinema.
    3. geografia administrativa Població que és seu dels òrgans suprems de govern d’un estat.
  3. escriptura i paleografia
    1. adjectiu i femení Majúscula. Lletra capital. Capitals grosses. Capitals petites.
    2. escriptura capital Tipus d’escriptura llatina clàssica usada normalment del segle I al segle V.
  4. adjectiu
    1. Que implica la pèrdua del cap, de la vida, mortal. Acusació capital.
    2. enemic capital Enemic molt gran o perillós. El seu enemic capital és la beguda.
    3. pena capital Pena de mort.



    5. Vegeu també:
    capital2