■ cardó

Etimologia: del ll. vg. i td. cardo, -ōnis, variant del ll. cl. cardus 1a font: s. XIII
    masculí botànica
  1. Planta herbàcia biennal de la família de les dipsacàcies (Dipsacus silvestris), de flors de color tirant a lila agrupades en capítols ovoides amb l’aspecte de pinyes eriçades de pues.
  2. cardó de paraire Planta herbàcia biennal de la família de les dipsacàcies (Dipsacus sativus), semblant al cardó, però més petita i gairebé sense agullons.