■ cau2

Partició sil·làbica: cau
Etimologia: en les expressions fer cau, fer recau, com a postverbals de caure i recaure respectivament
masculí jocs d’entreteniment Joc de cartes en què els jugadors, normalment en nombre de quatre, van abatent, l’un darrere l’altre, les cartes de llur joc.


Vegeu també:
cau1