■ cavaller1

Etimologia: de cavall1 o del b. ll. caballarius, íd. 1a font: 1046
    masculí
  1. El qui va muntat a cavall. Tot bon cavaller cau de cavall.
    1. història A Atenes, segons la constitució de Soló, ciutadà de la segona classe.
    2. història En la societat romana antiga, individu pertanyent a la classe social de més categoria després de la senatorial.
    3. història Posseïdor d’un cavall i d’armes.
    4. història A partir del segle XIII, membre de l’estament militar, anomenat sovint simplement militar.
    5. Membre d’un orde militar. Cavaller del Temple. Cavaller de Sant Joan.
    6. Membre d’un orde civil. Cavaller de la Legió d’Honor. Cavaller d’Isabel la Catòlica.
    7. cavaller errant Cavaller medieval que, caracteritzat per l’esperit d’aventura, cercava empreses individuals, difícils i generalment justes.
  3. Home cavallerós, galant. Cal ésser cavaller amb les dames.
  4. Terme de cortesia equivalent a senyor. Bon dia, cavallers.
  5. organització militar Soldat a cavall.
  6. cavaller de fortuna figuradament Aventurer que va pel món cercant riquesa, anomenada.
  7. cavaller d’indústria El qui viu d’expedients il·lícits.
  8. cavaller salvatge Durant l’edat mitjana, personatge extravagant pel vestit i la manera d’expressar-se que, com els joglars, viatjava de cort en cort al servei de reis i de magnats.



    9. Vegeu també:
    cavaller2