■ cigne

Homòfon: signe
Etimologia: del ll. cycnus, i aquest, del gr. kýknos, íd. 1a font: 1420
masculí ornitologia Gènere d’ocells palmípedes de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids (Cygnus sp), aquàtics, excel·lents nedadors i voladors, molt elegants quan neden, però de caminar feixuc, amb el coll llarg i flexible, que comprèn el cigne cantaire (C. cygnus), el cigne de coll negre (C. melanocoryphus), el cigne mut (C. olor), el cigne negre (C. atratus), el cigne petit (C. bewickii) i el cigne trompeta (C. buccinator).