■ cinturó

Etimologia: del cast. cinturón, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí
    1. Banda de roba, de cuir, etc., generalment amb sivella, destinada a estrènyer la cintura, cinyell. Porta un ganivet penjat al cinturó.
    2. esports En el judo i altres arts marcials, banda de tela resistent que els combatents es lliguen a la cintura.
    3. cinturó de seguretat automòbil, automobilisme i aeronàutica Banda de tela forta que, col·locada abraçant la cintura i sovint encreuant el pit dels viatgers d’un avió o d’un automòbil, evita, en cas d’una frenada sobtada o un xoc, que siguin llançats fora dels seients.
  2. per analogia
    1. Cosa o sèrie de coses que n’envolten una altra o unes altres. El cinturó de ronda d’una ciutat.
    2. geografia Als Estats Units d’Amèrica, nom amb el qual són conegudes les grans àrees de l’oest mitjà i de l’oest del país dedicades al conreu.
    3. cinturó d’asteroides astronomia Regió entre les òrbites de Mart i Júpiter, que conté la majoria d’asteroides del sistema solar.
    4. cinturó del Pacífic geologia Franja d’activitat volcànica que voreja l’oceà Pacífic.
  3. cinturó de Venus zoologia Animal marí de l’embrancament dels ctenòfors (Cestus veneris), de cos comprimit i allargat en forma de cinta, prim i transparent, molt vistós.