■ clarí

Etimologia: del cast. clarín, creat probablement segons el model del fr. clairon 1a font: 1620
    masculí música
  1. Instrument de vent, de metall, de perforació cònica, sense claus ni pistons i de tub curt i cargolat una vegada o dues.
  2. Trompeta medieval de fusta, aguda, recta o lleugerament corbada, amb set forats.
  3. Terme amb què hom designa les parts més agudes de la música barroca, probablement perquè eren interpretades amb l’instrument homònim.
  4. Registre mitjà del clarinet, degut a la transposició a la dotzena superior dels sons del registre greu.
  5. Joc de llengüeteria de l’orgue, de quatre peus, que sona una octava superior a la de trompeta.