■ clàssic | clàssica

Etimologia: del ll. classĭcus, -a, -um, íd., aplicat a ciutadans de rang superior i a grans autors literaris (v. classe) 1a font: 1803, DEst.
  1. art, literatura i música
    1. adjectiu Dit de l’obra que hom té com a model digne d’imitació en una literatura, en un art.
    2. adjectiu Dit del període que ha representat un moment culminant dins un art nacional.
    3. adjectiu i masculí Dit d’un autor que ha representat una maduresa o un moment culminant dins una literatura, dins un art.
    4. adjectiu Dit de la música creada a Europa a la segona meitat del segle XVIII i al començament del XIX.
    5. adjectiu Dit de la música elaborada i escrita sàviament, tècnicament, per oposició a la música folklòrica, a la música d’improvisació i a la música lleugera.
    6. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’antiguitat grega i llatina i a la seva literatura, la seva escultura, la seva pintura, etc., especialment al període en què es produïren les obres millors.
    7. adjectiu Que segueix els models, les regles, de la literatura i les arts clàssiques.
  2. adjectiu Que segueix els patrons establerts, tradicional. Una corbata clàssica. És molt clàssic en la manera de vestir.
  3. adjectiu Típic, característic (d’una comarca, d’un poble, d’una diada, etc.). Per Nadal és clàssic de menjar escudella.
  4. lloc clàssic botànica Localitat d’on procedeix l’exemplar tipus d’un tàxon.