■ cola1

Etimologia: del gr. kólla ‘goma’ 1a font: 1736
    femení
    1. química industrial Aiguacuit i, en general, qualsevol substància adhesiva emprada per a enganxar; segons la matèria d’on és obtinguda hom parla de cola de pells, d’ossos, de conill i de peix.
    2. cola de contacte (o d’impacte) Adhesiu a base de neoprè que hom aplica prèviament a les dues superfícies a enganxar, les quals, passats uns minuts, s’adhereixen fortament per simple contacte.
    3. cola de fuster fusteria Substància adhesiva emprada en fusteria per a enganxar peces de fusta, aplacar fulloles i collar metxes als respectius allotjaments en portes, bastiments, etc.
    4. cola de pintor pintura Mucílag obtingut en fred per hidròlisi de midons o farines de diferents procedències, tractats amb lleixiu d’hidròxid sòdic o amb clorurs de manganès, zinc o calci.
  2. indústria tèxtil Compost de diverses substàncies, la majoria amilàcies, que després de cuites serveixen per a aprestar els fils d’ordit i n’augmenten la resistència.



    3. Vegeu també:
    cola2