■ conjuració

Partició sil·làbica: con_ju_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. conjuratio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció de conjurar.
    2. Conjur.
    1. Acció de conjurar-se. La conjuració de Catilina.
    2. ciències polítiques Lliga de conjurats. Entrar en una conjuració. La conjuració fou descoberta.
    3. per analogia La conjuració del silenci.