■ copa

Etimologia: del ll. vg. cŭppa, íd. 1a font: 949
    femení
    1. Vas de beure, generalment de forma acampanada, sostingut per un peu. Una copa de cristall.
    2. Líquid que cap en una copa. Beure una copa de vi.
    3. esports Trofeu en forma de copa ornamental, generalment d’argent, que hom sol atorgar al vencedor en una competició esportiva.
    4. per extensió Competició que té una copa com a trofeu.
    5. anar de copes Sortir, generalment a la nit i amb altra gent, per prendre copes i divertir-se.
    6. fer la copa Beure una copa o un got de vi, de licor, etc.
  2. per analogia
    1. Part del capell en què entra el cap. Un barret de copa alta.
    2. Braser de figura de copa, amb nanses, de coure, llautó, terrissa, etc.
    3. Platet de balança.
    4. indumentària Cadascuna de les dues parts buides i de forma còncava d’uns sostenidors, destinada a cobrir els pits i a sostenir-los.
  3. anatomia Cassoleta, ròtula.
  4. armament
    1. Genollera.
    2. Part central, hemisfèrica, de l’escut de guerra o broquer.
  5. botànica Capçada.
  6. jocs d’entreteniment
    1. plural Un dels quatre colls de les cartes de jugar, que es distingeix per les figures de copa que duen gravades.
    2. singular Carta d’aquest coll.
  7. copa de Neptú zoologia Esponja de la classe de les demosponges (Poterion neptuni), de grans dimensions, en forma de copa o de calze.