corn

Accessory
Etimologia: del ll. cornu, íd. 1a font: s. XIII
Body
    masculí
    1. obsolet Banya.
    2. especialment Instrument de vent format per una banya d’animal, un ullal d’elefant o altres matèries d’origen animal, que servia per a fer senyals sonors forts en la guerra i en la caça.
    3. per extensió Instrument de vent de forma similar al corn.
    4. corn anglès música Oboè corbat, més baix de to que l’oboè ordinari.
    5. corn de l’abundància mitologia Vas en forma de corn ple de fruita i de flors que simbolitza l’abundància.
    1. Qualsevol cosa que per la seva forma cònica té semblança amb una banya d’animal.
    2. Cadascuna de les puntes d’una mitra o altra mena de capell.
    3. Cadascun dels caps d’una enclusa.
    4. Cornaló. Un corn de màrfega, de sàrria, de mocador.
    5. astronomia Cadascuna de les puntes de la lluna en quart minvant o creixent.
    6. indústria surera Cadascun dels quatre caires o les quatre arestes del carrac.
    7. antigament tàctica Ala, costat o flanc d’un exèrcit.
  1. anatomia Formació de substància grisa de la medul·la espinal que, en una secció transversal, pren la forma de mitja lluna.
  2. botànica Corniol.
  3. heràldica Figura que comprèn tres variants: el corn de caça, que es caracteritza perquè porta cordó, el cornet, que és un corn de caça petit i sense cordó, i la trompa de caça, que és un gran corn de caça sense cordó i cargolat sobre si mateix.
  4. zoologia
    1. Botzina.
    2. Gènere de gastròpodes prosobranquis de la família dels murícids (Murex sp), amb la closca arrodonida i l’obertura proveïda d’un sifó, que comprèn el corn comú (M. trunculus), el corn eriçonat (M. erinaceus) i el corn amb pues (M. brandaris).