■ cova

Homòfon: cove
Etimologia: del ll. vg. *cŏva, íd., substantivació del ll. vg. *cŏvus, -a, -um, variant del ll. cavus, -a, -um ‘buit, concavat’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. geomorfologia Cavitat subterrània poc o molt profunda de forma i de dimensions molt variables.
    1. Habitatge normalment unifamiliar constituït per un conjunt d’habitacions excavades totalment o parcialment a la roca.
    2. Soterrani.
    3. cova de lladres figuradament Casa on s’aplega gent de mal viure.