■ creuer

Partició sil·làbica: cre_uer
Etimologia: de creu 1a font: 1331
    masculí
  1. Indret on s’encreuen dos camins.
  2. agricultura
    1. Cadascuna de les barres col·locades a manera de diàmetres de la roda dels catúfols d’una sínia i que juntes formen una creu.
    2. En el molí de vent, cadascuna de les dues barres encreuades a manera de diàmetres de les rodes de les pintes.
  3. arquitectura
    1. En algunes esglésies, nau transversal interposada entre la nau central i l’absis a fi d’augmentar, prop de l’altar, l’espai destinat als fidels.
    2. per extensió Espai quadrat, generalment cobert amb cúpula, comú a la nau transversal i a la longitudinal.
  4. arts gràfiques Barra de ferro que divideix la rama d’una premsa d’imprimir en dues meitats.
  5. marina de guerra Vaixell de guerra, d’un tonatge intermedi entre el del cuirassat i el del destructor, en el qual la velocitat i l’autonomia predominen sobre l’armament i la protecció.
  6. nàutica
    1. Acció de creuar.
    2. Viatge o passeig per mar. Han fet un creuer per la Mediterrània.