■ davallada

Etimologia: de davallar 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció de davallar. Cap al tard emprenguérem la davallada.
    1. Camí, indret, per on hom davalla. Aquella davallada era perillosa.
    2. figuradament Decadència. La davallada de l’imperi Bizantí.