■ defecació

Partició sil·làbica: de_fe_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. defaecatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Operació de defecar un líquid.
    2. defecació del most viticultura, indústries vinícoles Operació per mitjà de la qual hom separa els grans, les pells i les impureses del most per sedimentació abans que aquest fermenti.
  2. fisiologia Expulsió de la femta per l’anus.