■ deixalla

Partició sil·làbica: dei_xa_lla
Etimologia: de deixar 1a font: 1888, DLab.
    femení
    1. [generalment en pl] Allò que hom deixa de banda com a inservible o inaprofitable. Sempre va vestit amb les deixalles del seu germà gran.
    2. [generalment en pl] especialment Ossos, peles, trossos de vianda no aprofitats, etc., que resten al plat després de menjar.
    3. figuradament Persona que no val per a res.
  2. Seqüela, ròssec. La seva coixesa és una deixalla de l’accident.