dejú | dejuna

Accessory
Etimologia: del ll. jejūnus, íd., per dissimilació de je- en de- 1a font: s. XIV, Llull
Body
    adjectiu
    1. Que no ha pres aliments des del començament del dia. Ja era la tarda i encara estava dejú.
    2. per extensió Estar dejú de dos dies.
  1. figuradament Mancat, privat. Escriu-me sovint, que estic dejú de notícies.
  2. en dejú locució adverbial Estant dejú. Me n’he de prendre dues cullerades en dejú.