■ descans

Etimologia: de descansar 1a font: s. XV, I. de Villena
    masculí
    1. Acció de descansar;
    2. l’efecte.
  2. Allò que lleva el cansament. És un descans, no sentir-lo enraonar!
    1. Objecte damunt el qual descansa una cosa; suport.
    2. especialment Pal que va agafat per un cap al braç del carro o al darrere del carro i per l’altre cap, abaixant-lo, pot recolzar a terra quan el carro és aturat, i així li dona un nou punt de suport que evita que pugui balançar del davant o del darrere.
    1. esports Posició gimnàstica adoptada en acabar una sèrie d’exercicis consistent a col·locar el peu esquerre lleugerament més endavant que el dret, mentre per darrere la mà dreta agafa el puny esquerre, amb els colzes cap enfora i el cos recte.
    2. ciències militars Posició menys rígida i contrària a la de ferms.
  5. plural indumentària i esports Botes còmodes i resistents a les baixes temperatures que hom utilitza abans i després de practicar un esport d’hivern.