■ deseiximent

Partició sil·làbica: des_ei_xi_ment
Etimologia: de deseixir 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
  1. Acció de deseixir o de deseixir-se.
  2. Qualitat de deseixit.
  3. història del dret Acte de retractar-se un vassall de l’homenatge prestat al senyor.