■ desobedient

Partició sil·làbica: des_o_be_di_ent
Etimologia: de desobeir 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que desobeeix. Ésser desobedient.
  2. nàutica Dit del vaixell que triga a respondre als moviments del timó o que vira a la banda oposada a la que hom vol caure.