■ destrossar2

Etimologia: de tros 1a font: s. XV, Curial
    verb transitiu
  1. Rompre, deformar, gastar, desballestar (alguna cosa) posant-la en tan mal estat, que no és bona per a res, que hom no pot aprofitar-la, que no té adob possible.
  2. Fer malbé del tot (la salut, la fortuna, etc.).
  3. Derrotar l’enemic deixant-lo completament malmès.



    4. Vegeu també:
    destrossar1