■ deu1

Partició sil·làbica: deu
Etimologia: del ll. dĕcem, íd. 1a font: orígens de la llengua
  1. adjectiu Nou més un. Una nena de deu anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa deu; desè. El llibre deu del segon prestatge. La pàgina deu.
  3. [plural deus] masculí
    1. El nombre deu, 10. Ha sortit el deu.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre deu. Viu al deu del carrer de València.
  4. masculí i femení Els deu primers.
  5. les deu La desena hora des de les dotze de la nit o del migdia. A casa, esmorzem a les deu del matí i sopem a les deu del vespre.


    6. Vegeu també:
    deu2