■ díedre [o diedre]

Partició sil·làbica: dí_e_dre, di_e_dre
Etimologia: del gr. dis ‘dos’ i hédra ‘base, pla’
    masculí
  1. geometria Conjunt de dos semiplans (cares del díedre) limitats per la mateixa recta (aresta).
  2. aeronàutica Angle que forma la projecció normal del caire d’atac de cada semiala d’un avió sobre un pla perpendicular a l’eix longitudinal, amb el pla format per aquest eix i el transversal.