difícil

Accessory
Etimologia: del ll. difficĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    adjectiu
    1. Tot altre que fàcil, dit d’allò que requereix un gran treball, una gran habilitat, una gran capacitat, per a aconseguir-ho, fer-ho, entendre-ho, resoldre-ho, sortir-se’n, etc. Una melodia difícil de cantar. Una lliçó difícil. Un moment difícil.
    2. temps difícil Temps en què les condicions de vida són dolentes, penoses, etc.
    1. Dit d’una persona que costa de tractar, exigent, rara, rebel, etc. És una criatura molt difícil.
    2. per extensió Un caràcter difícil.