digne
| | digna

Accessory
Etimologia: del ll. dignus, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
Body
    adjectiu
  1. Mereixedor. No és pas digne de blasme, sinó de lloança. Un testimoni digne de fe. Aquest acte és digne de premi.
    1. Honest, noble, respectable, honorable. És un home digne. Una conducta digna.
    2. Decent, correcte, acceptable. Cal que tothom guanyi un sou digne. Una pel·lícula digna.
    3. Dit de la manera de comportar-se o de parlar que revela respecte de si mateix. Un posat digne. Un to digne.
  2. Conforme, proporcionat, al mèrit o a la culpa d’algú, a la condició d’algú o d’alguna cosa. Un digne càstig.