■ dipòsit

Etimologia: del ll. deposĭtum, íd.
    masculí
    1. Acció de dipositar o de dipositar-se;
    2. l’efecte. Fer dipòsit. Fer el dipòsit d’un document a casa d’un notari.
    1. Cosa dipositada. Tornar un dipòsit. Guardar un dipòsit. Dipòsits al·luvials.
    2. comerç i mercat Quantitat de gènere que hom lliura al dipositari en la venda a dipòsit.
    3. dipòsit bancari (o simplement dipòsit) economia Assentament en la comptabilitat d’un banc que indica que un client determinat li és creditor d’una certa quantitat.
    1. dret civil Contracte real mitjançant el qual una part —el dipositant— lliura temporalment una cosa a una altra part —el dipositari—, que la rep amb l’obligació de custodiar-la, conservar-la i tornar-la en ésser reclamada per aquell o per algú amb dret a fer-ho.
    2. dipòsit legal [abreviatura dip. leg.] [sigla DL] dret administratiu Formalitat administrativa prèvia a la inscripció en el registre de la propietat intel·lectual que ha de complir l’impressor o el productor d’una obra, consistent a lliurar-ne exemplars a l’estat.
    1. Lloc destinat a dipositar-hi o guardar-hi alguna cosa, a emmagatzemar-la-hi o a retenir-la-hi. Els dipòsits del moll. Un dipòsit de mercaderies. El dipòsit de l’aigua. El dipòsit de combustible d’un motor.
    2. dipòsit de cadàvers Sala o dependència, annexa generalment a un centre hospitalari o a un cementiri, on hom diposita els cadàvers de persones mortes d’una manera violenta o no natural per tal d’instruir les diligències oportunes i efectuar l’autòpsia.
    3. dipòsit franc economia Lloc on hom pot mantenir mercaderies importades sense pagar drets de duana.
    1. Pòsit.
    2. agricultura Aterrament que deixa l’aigua de reg en els arrossars.
    3. geologia Conjunt de sediments acumulats per un mateix sistema erosiu.
  6. dipòsit de la fe catolicisme Conjunt de veritats revelades confiades a l’Església Catòlica per tal que les guardi i les transmeti inalterades.