■ dissentiment

Etimologia: de dissentir 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Acció de dissentir;
    2. l’efecte. Hi estic en dissentiment.
    1. Negativa.
    2. dissentiment mutu dret Conformitat de les parts a deixar sense efecte el contracte o les obligacions existents entre elles.
  3. història Declaració de disconformitat amb un procediment de gràcia o de justícia que podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual, si era acceptada pel seu braç, podia retardar, o bé interrompre, les deliberacions fins que hom arribava a una decisió i era retirat aleshores el dissentiment.