■ distracció

Partició sil·làbica: dis_trac_ci_ó
Etimologia: del ll. distractio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de distreure o de distreure’s;
    2. l’efecte. Tenir una distracció. Ha estat una distracció.
  2. Allò que distreu l’atenció. Tenir necessitat de distracció. És un poble on no hi ha distracció de cap mena.