■ embotir

Etimologia: de botir 1a font: 1223
    verb
    1. transitiu Omplir atapeïdament (alguna cosa), especialment posant-la tibant; farcir. Embotir el bast de borra.
    2. transitiu Embotir la carn en el budell.
    3. pronominal figuradament A la fi ha aconseguit d’embotir-se en els pantalons!
  2. pronominal Inflar-se, alguna cosa, fins a posar-se tibant; botir-se.
  3. transitiu enginyeria hidràulica Fer pujar, un obstacle, el nivell de l’aigua en un rec, canal, etc.
  4. transitiu metal·lúrgia Donar forma a fulls i planxes de metall per mitjà de l’embotició.
  5. transitiu oficis manuals
    1. Incrustar a les superfícies d’un moble petites peces o filets de nacre, boix o argent per a la seva decoració.
    2. Fer relleus en una làmina d’argent o de coure picant-la per la bescara.
    3. Aplicar una pasta dura a una superfície modelant-hi certs relleus ornamentals.