■ embrió

Partició sil·làbica: em_bri_ó
Etimologia: del gr. émbryon, íd., ‘nou nat’, der. de brýō ‘brotar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. botànica Esporòfit de les plantes superiors en la primera fase de creixement, abans de la germinació.
    2. embriologia Organisme viu des de l’estat d’òvul fecundat, o bé activat durant un període determinat arbitràriament, que mena una vida reclosa i que és alimentat per l’organisme maternal que l’ha format o per les reserves nutritives que l’envolten, fins que el nou ésser ja manifesta una estructura bàsica semblant a l’adulta (desenvolupament directe) o és capaç de portar una vida independent, ni que sigui sota l’aspecte d’una larva (desenvolupament indirecte).
    3. embrió hexacant zoologia Oncosfera.
  2. figuradament Cosa en el seu naixement, quan tot just es comença a desenvolupar.
  3. en embrió locució adverbial En un estat incipient o no desenvolupat.