■ emergència

Partició sil·làbica: e_mer_gèn_ci_a
Etimologia: de emergent 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció d’emergir;
    2. l’efecte.
    1. Esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata. En cas d’emergència, aviseu-me! Situació d’emergència. Sortida d’emergència.
    2. estat d’emergència Situació social greument anòmala que requereix l’aplicació de mesures excepcionals per part dels poders públics.
    3. vorera d’emergència carreteres Voral.
    1. Part sobresortint. Tenia una piga damunt l’emergència dels pòmuls.
    2. botànica Ressalt de la superfície d’un òrgan vegetal en la formació del qual intervenen teixits subepidèrmics.