■ escac

Etimologia: segurament del b. ll. scaccus, alteració de l’àr. persa šāh ‘rei’, a través d’un *sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus ‘botí’, del frànc. *sk’ak 1a font: 1045
    masculí
  1. Figura quadrada.
  2. Casella o quadre d’un tauler d’escacs, de dames, etc., d’un escut o peça escacats, etc.
  3. jocs d’entreteniment
    1. plural Joc de taula que disputen dos contrincants amb trenta-dues peces movibles o escacs sobre un escaquer.
    2. plural Les peces del joc d’escacs.
    3. donar (o fer) escac (al rei, a la reina, etc.) Posar un dels jugadors d’escacs una peça en una casella des d’on pot matar el rei, la reina, etc., de l’adversari en una sola jugada.
    4. escac! (o escac al rei!) Expressió amb què un jugador d’escacs ha d’advertir obligatòriament a l’altre que el rei d’aquest està en escac.
    5. escac i mat Mat.
    6. escac i mat! Expressió emprada en el joc d’escacs per a indicar que el rei que està en escac no el pot eludir, i per tant la partida és acabada.
    7. estar (el rei) en escac Estar amenaçat el rei, en el joc d’escacs, d’ésser matat per una peça contrària en una sola jugada.