esclau
| | esclava

Accessory
Partició sil·làbica: es_clau
Etimologia: del gr. bizantí sklábos ‘eslau; esclau’, der. regressiu de sklabēnós ‘esclau’, i aquest, del vell eslau sloveninu ‘eslau’, poble esclavitzat sovint per germànics, bizantins i venecians 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. masculí i femení història Persona sotmesa a la propietat absoluta d’altri, per si i pels seus descendents, i que podia ésser venuda i comprada individualment, cedida o arrendada a tercers.
  2. per extensió
    1. masculí i femení Persona sotmesa a un poder tirànic, a la dominació d’algú altre, ja forçadament, ja per covardia, per servilisme, per amor, etc. Va fer dels seus súbdits un manat d’esclaus. En Pere és un esclau de la seva dona. Vull ésser la teva esclava.
    2. masculí i femení Persona sotmesa a una cosa que la domina, que la priva de llibertat. És un esclau del deure.
    3. adjectiu per extensió Un poble esclau. Un home esclau de la seva paraula. La seva ànima era esclava de les passions.
  3. femení catolicisme Nom donat a les religioses d’algunes congregacions femenines. Esclaves de Maria Immaculada.
  4. femení joieria Argolla d’or, de plata o d’altre metall que hom porta al canell o al turmell.