■ espirògraf2

Etimologia: de espiro-2 i el grec graphís ‘estil’
masculí zoologia Poliquet sedentari de l’ordre dels sabel·limorfs, de la família dels sabèl·lids (Spirographis spallanzanii), amb el cos completament entaforat dins un tub, incrustat de fang, del qual només surt l’enorme plomall branquial.


Vegeu també:
espirògraf1