■ estalonar2

Etimologia: de taló 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Fer desprendre del peu (d’algú) la sabata o un altre calçat trepitjant-la-hi per darrere. No vull anar davant teu perquè sempre m’estalones.
    1. per extensió Seguir algú molt de prop, encalçar molt de la vora.
    2. figuradament Les desgràcies l’han estalonat des que era petit.



    3. Vegeu també:
    estalonar1