■ estany2

Etimologia: del ll. stagnum o stannum, íd. 1a font: 1249
    masculí química
    1. [símbol Sn] Element metàl·lic del grup IVA de la taula periòdica, d’un pes atòmic de 118,69.
    2. per extensió Paper d’estany.
  2. clorur d’estany (II) (o estannós) [SnCl2] Sòlid cristal·lí, d’aparença greixosa, obtingut per l’acció, en calent, de l’àcid clorhídric concentrat sobre l’estany.
  3. clorur d’estany (IV) (o estànnic) [SnCl4] Líquid incolor càustic obtingut per acció de l’àcid clorhídric sobre l’estany.
  4. òxid d’estany (II) (o estannós) [SnO] Pólvores de color marró fosc, obtingut escalfant l’hidròxid estannós (Sn[OH]2).
  5. òxid d’estany (IV) (o estànnic) [SnO2] Cristalls octaèdrics, existents en estat natural (cassiterita), que hom pot obtenir sota la forma de pólvores blanques amorfes per oxidació de l’estany per l’àcid nítric i escalfant el producte així obtingut.
  6. sulfur d’estany (II) (o estannós) [SnS] Sòlid en forma d’escates grogues (si hom l’obté per acció de l’àcid sulfhídric sobre una sal estànnica) o de pólvores marrons (si la sal emprada és estannosa).



    7. Vegeu també:
    estany1