■ falla2

Etimologia: de fallir 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
  1. Falta d’una cosa necessària, útil.
  2. geologia
    1. Fractura de l’escorça terrestre al llarg de la qual s’ha produït un desplaçament.
    2. falla de transformació Falla de desplaçament horitzontal que constitueix el límit on una placa litosfèrica passa pel costat d’una altra sense formació ni destrucció de litosfera.



    3. Vegeu també:
    falla1