■ flaó

Partició sil·làbica: fla_ó
Etimologia: del germ. fràncic flado, -ons ‘coca’ (cf. flam2) 1a font: 1252
    masculí
  1. gastronomia Pastís fet de pasta de farina farcida de brossat o de formatge, amb diversos ingredients dolços i amb diferent forma, segons les comarques.
  2. indumentària Tascó que era col·locat entre el plastró i l’escut de l’arnès de junyir per tal d’evitar els cops.
  3. sigil·lografia Segell gran o de majestat que representava el rei amb tots els atributs i símbols de la sobirania des d’Alfons I de Catalunya-Aragó.