■ gaiata

Partició sil·làbica: ga_ia_ta
Etimologia: de gaiato 1a font: s. XV, Roís
    femení
  1. Bastó que usen els pastors encorbat en la seva part superior.
  2. folklore Cadafal mòbil sobre el qual hi ha un muntatge de làmpades, decoracions o figures, amb profusa il·luminació interior i exterior, que forma part de la processó que hom celebra el primer dia de les festes de la Magdalena de Castelló de la Plana i que després hom instal·la en diverses places o carrers.