■ gemma1

Compareu: gema
Etimologia: del ll. gemma ‘botó floral; pedra preciosa’
    femení
  1. botànica Òrgan que origina una tija, una branca o una flor i que sol ésser protegit per catafil·les.
  2. biologia Protuberància, a l’exterior d’una cèl·lula o d’un individu, que es forma al començament de la generació.
  3. gemma perdurable zoologia Tipus de gemma proveïda d’una coberta resistent que se separa del progenitor i és capaç de suportar condicions desfavorables.



    4. Vegeu també:
    gemma2