■ heretgia

Partició sil·làbica: he_ret_gi_a
Etimologia: de heretge 1a font: s. XIII, Vides
    femení
  1. religió Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l’autoritat eclesiàstica.
  2. figuradament
    1. Greu error contra els principis tinguts per certs.
    2. Opinió en oposició amb les idees rebudes.