■ inclinació

Partició sil·làbica: in_cli_na_ci_ó
Etimologia: del ll. inclinatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’inclinar o d’inclinar-se;
    2. l’efecte. Una inclinació de cap. La inclinació d’una recta, d’un pla.
  2. Disposició natural o adquirida de l’ànim, propensió. Tenir males inclinacions. Mostrava una certa inclinació per ella.
    1. astronomia Angle format pel pla de l’òrbita d’un planeta amb el pla de l’eclíptica.
    2. angle d’inclinació tecnologia En les màquines eina, angle format pel tall principal de l’eina i l’horitzontal.
    3. inclinació magnètica geofísica Angle que forma l’agulla magnètica, que pot girar en el pla del meridià magnètic, amb el pla horitzontal.